dimarts, 20 de juliol de 2010


(més si clikeu damunt es llibre aquí i aquí)

"Fins ben entrada la tarda, Marja es va quedar a la casa, llegint i escoltant música. De tant en tant provaba sort amb el telèfon de Franz, però sense resultat, tan sols aconseguia parlar amb el contestador automàtic, i mirava el correu electrònic, també sense èxit [...] Al capvespre, encara plovisquejava i començava a sentir aquell neguit que li impedia continuar llegint. Nerviosa va canviar-se de calçat, es va abrigar amb l'anorac i un gorro de llana negre al cap i va sortir a l'exterior de la casa [...] En aquesta hora i a l'hivern, als pobles holandesos la gent es tancava a casa o es trobava als cafès. Ella va fer el mateix, encara que no tenia gaires ganes de xerrar amb ningú. El cafè era ple, ben bé com si mig poble hi hagués anat a esperar el vespre [...] Un cafè llarg i seure en una taula que una parella acababa de deixar lliure. Aviat es va trobar repassant algunes notes que havia pres sobre el cas de la pensió Diderot. Aparentment, tenien ben poca cosa: el cadàver d'una noia, amb el suposat nom d'Ilona, trobat a la banyera d'una pensió barata, uns possibles testimonis -els altres hostes i el porter i el seu fill- que de ben poc servien, un misteriós i desaparegut Aldous van Lennep que duia l'estoig d'un instrument musical, així com tres persones més, la cambrera de la cafeteria dels magatzems Metz&Co i dos desconeguts, una noia rossa i un home amb anells en una mà, que s'havien vist amb Ilona a la cafeteria. La noia s'havia suïcidat? Potser sí, però per què? I on parava l'home que havia llogat l'habitació a la pensió Diderot? La hipòtesi del suïcidi era factible, és clar, però també la de la mort accidental [...] Hi havia una terera hipòtesi, és clar, més nebulosa: la de l'homicidi involuntari o potser l'assassinat..."
(pàg. 48-49)

http://imag.lecturalia.com/img/autor/jaume-benavente-7244.jpg

Jaume Benavente