dilluns, 22 d’octubre de 2012


... aunque sería tan dulce,
a ratos, dejarse llevar.



2 comentaris:

fanal blau ha dit...

que dolç pot arribar a ser...deixar-se anar...
Gràcies per la descoberta de la Inma Luna!
Bona nit, joana!

joana ha dit...

Em va cridar l'atenció el títol de l'article. I els poquets versos que hi surten, eren tan i tan polits.
Molt dolç, tot... feia goig compartir-ho!!

Bon dimarts, fanal blau!