Per sobre dels estanys, per sobre de les valls
dels cims, dels boscos, dels núvols i dels mars,
enllà del sol i més enllà de l'èter,
més enllà dels límits de la volta estelada,
àgil et mous, intel·ligència meva, i
com un nedador expert entregat a les ones
solques alegrement la immensidad profunda
amb indicible i mascla voluptuositat.
Vola lluny de les miasmes malatisses,
vés a purificar-te en l'aire superior,
i beu, com el més pur i divinal licor,
el lloc diàfan que emplena espais que lluen.
Darrere els maldecaps i les vastes tristeses
que afeixuguen la tèrbola existència,
feliç aquell que, amb ales de potència,
pot enlairar-se a camps serens i plens de llum:
feliç aquell que un pensament d'alosa
eleva lliurement al cel, de bon matí;
feliç qui plana per la vida i, sense esforç comprèn
la llengua de les flors i les coses callades!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada