"La segona novel·la d'en Henry, escrita com la primera, sota pseudònim, havia funcionat bé. Havia guanyat premis i s'havia traduït a dotzenes de llengües [...]
- De què tracta el seu llibre?
En Henry va quedar del tot desconcertat. Potser era una pregunta molt òbvia, però no era tan fàcil de respondre. Al capdavall, és per això que s'escriuen llibres: per donar respostes llargues a preguntes curtes. A més, el llibreter havia aconseguit irritar-lo. Va fer una profunda inspiració i va mirar de tranquil·litzar-se. Va fer un esforç per respondre la pregunta del historiador, però no va aconseguir articular sinó divagacions embarbussades:
- Tracta de les representacions de l'Holocaust, un esdeveniment del passat del qual només ens queden els relats que el recreen. Parla d'una nova elecció d'aquests relats. Quan tractem un esdeveniment històric, no només n'hem de donar testimoni, és a dir, explicar què va passar i afrontar les necessitats dels fantasmes; també l'hem d'interpretar i treure'n conclusions, de tal manera que puguem afrontar les necessitats de les persones d'avui, filles d'aquells fantasmes. A més de conèixer la història, necessitem entendre l'art. Els relats identifiquen, unifiquen i donen sentit, de la mateixa manera que la música és soroll amb sentit i un quadre és color amb sentit. Un relat, doncs, és la vida amb sentit [...] La ficció i la no-ficció no són tan fàcils de separar. La ficció no és real, però és autèntica; va més enllà de les garlandes dels fets per arribar a les veritats emocionals i psicològiques. Pel que fa a la no-ficció, al punt de vista històric, potser és real, però la seva veritat és esmunyedissa, inaccesible, i no té cap significat associat. Si la història no es torna relat, mor per a tothom tret de l'historiador. L'art és la maleta de la història, allò que en transporta l'essència. L'art és el salvavides de la història. L'art és llavor, l'art és memòria, l'art és vacuna." (fragment pàg. 19-20)

Yann Martel