"Carola l'estimava. Ell li explicava per què tot allò que semblava immutable: el poder del diner, la immunitat dels poderosos, la misèria de la majoria dels homes, la prostitució que omplia les tavernes del carrer Marlet, la ignorància que feia els homes submisos, l'encens i les oracions que recolzaven el domini de les sotanes, tot seria destruït, i sobre aquelles runes construirien un món nou, perquè l'esperit de l'home sorgiria de les seves mans, dels seus ulls, de la seva força, de la respiració profunda que donava vida a la seva sang. Carola l'estimava, sempre, cada dia una mica més. Feliu li portava llibres per llegir, de vegades fulls impresos que explicaven coses de França i d'Italia, i el món es feia ample. Feliu sabia moltes coses i les hi explicava sense presses, i ni el desig de fer-li petons el desviava de l'explicació lenta i clara. Llegien La Tramontana sota la llum d'un fanal, i molt sovint Carola llegia més de pressa que ell, però s'aturava per preguntar-li què volia dir una paraula que no entenia. Ell un dia li havia portat subratllades unes paraules que es van aprendre de memòria, i les repetien perquè aquelles paraules els produïen un meravellós desig de riure [...] Tot això eren paraules que formaven part de les coses que es deien tot caminant de la plaça de Sant Jaume al carrer Pujades, i anaven barrejades amb paraules d'amor, perquè ell sabia dir-li molt bé que l'estimava."
(fragment pàg. 99-101)

Maria Aurèlia Capmany