(Ciutadella 23.07.2011)Com que només queden els núvols per mirar, agafo una agulla per cosir-los al cel amb fill de coure, amb un repunt que en destaqui la porta per si hi vol entrar el vent. Després, quan la nit sobrevoli els arbres i els camps, demanaré al sol una espurna de llum i en faré un fanal per la glorieta. A la casa dels núvols, s'hi pot arribar amb un bastó de cec aflamat de la punta o amb un grapat de fulles que el vent espargeix per revelar totes les rutes del dia.
M. Rosa Font
Des de l'arrel
(pàg. 53)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada