"Feia una
cara molt animada pensant en el futur. Era una cara que mirava un món desconegut, una cara completament diferent de la que havia fet quan treballàvem al pub i encara no havia decidit quin camí havia de seguir. Vaig pensar que si s'ho prenia tan seriosament els estudis li havien d'anar bé per força. Me'n vaig alegrar, sense sentir cap mena de tristor ni de gelosia. M'agradava molt més veure'l d'aquella manera que no pas cansat i abatut. Així que vam entrar al pis, ens vam ficar al futon i vam fer l'amor sense ni tans sols apagar el llum. Després, encara despullats, vam xerrar una bona estona, confessant-nos coses típiques de la joventut, com ara què pensàvem del futur o dels pares. Malgrat tot, la tristesa no ens deixava. Féssim el que féssim, teníem sempre present que ens havíem de separar i patíem pel temps, que passava massa de pressa. Després de riure divertits, tornàvem a caure en una mena de melancolia. Tot i així, en aquell moment érem feliços i intentàvem concentrar-nos en el present. Al vespre, quan vam començar a tenir gana, vaig fer una truita farcida d'arròs i porc al curri. Hi vaig posar més amor, més concentració i més ganes dels que hi posava normalment. Conscient que era un comiat, hi vaig posar els cinc sentits [...] L'Iwakura ho va trobar tot boníssim i s'ho va menjar amb fruïció. Llavors vam tornar a fer l'amor, aquell cop més serenament.- És una llàstima que ens hàgim de separar ara que tot és cada cop més bonic -va dir l'Iwakura.
Jo pensava el mateix." (fragment pàg. 41-42)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada