AVUI TAMBÉ

Com cada dia, avui també
hi haurà galls matiners que esbandiran la boira
quan les dones escombrin el carrer
i jo, del llit estant, sentiré com la mare
posa carbó a la cuina
i em crida amb una mica de recança.

Com cada dia, avui també
estimaré tot de gent que no conec
i els parlaré en veu baixa, tendrament,
i els diré tots els versos que he après a la nit.

Com cada dia, avui també
la gent dirà bon dia quan em trobi,
i les dones que renten tindran les mans vermelles
i un sol massís repintarà les fàbriques
quan els manobres alcin en triomf les gavetes.

Com cada dia, avui també
pregaré pels absents i pels morts,
i m’esforçaré a repetir llurs noms,
que ja començo a oblidar,
perquè el record em purifiqui.

Com cada dia, avui també
m’atordirà la fressa de la fàbrica
i envejaré una mica la quietud dels diumenges
i els jardins, a l’hivern, sota la pluja
i esperaré la nit per tancar-me a la cambra
i saber que tot, avui,
ha estat el mateix que cada dia,
que he estimat i he odiat
i que he après, potser, una mica de viure
i una mica, també, de morir.

(pàg. 115)

Miquel Martí i Pol