dijous, 18 d’agost de 2011

AVUI TAMBÉ



Com cada dia, avui també
hi haurà galls matiners que esbandiran la boira
quan les dones escombrin el carrer

i jo, del llit estant, sentiré com la mare

posa carbó a la cuina
i em crida amb una mica de recança.

Com cada dia, avui també

estimaré tot de gent que no conec

i els parlaré en veu baixa, tendrament,

i els diré tots els versos que he après a la nit.

Com cada dia, avui també

la gent dirà bon dia quan em trobi,

i les dones que renten tindran les mans vermelles

i un sol massís repintarà les fàbriques

quan els manobres alcin en triomf les gavetes.


Com cada dia, avui també

pregaré pels absents i pels morts,

i m’esforçaré a repetir llurs noms,

que ja començo a oblidar,

perquè el record em purifiqui.


Com cada dia, avui també

m’atordirà la fressa de la fàbrica

i envejaré una mica la quietud dels diumenges

i els jardins, a l’hivern, sota la pluja
i esperaré la nit per tancar-me a la cambra
i saber que tot, avui,

ha estat el mateix que cada dia,

que he estimat i he odiat
i que he après, potser, una mica de viure
i una mica, també, de morir.


(pàg. 115)


Miquel Martí i Pol