dimecres, 24 d’agost de 2011

COROL·LARI


















El foc és un miratge més del fum.

Abocat a l'espera
del mot que il·lumini fugaç, el silenci,

l'estança és un món. A les fosques. Tot sembla,

tancat, un enigma de símbols estranys.

Fer el poema és fer llum.

Desxifrar. L'invisible,

gelós que
s'amaga, té porta i té pany.
Abocat al no-res

de la pàgina blanca, amb tossuda obsessió

per llaurar amb ploma el buit, invocam l'exorcisme.

No hi queden ja claus. A mercè del gran vent

que desferma les cordes que unien els núvols,

l'estil som un quants.
El poema, per sort,

carregat de futur, ha deixat de ser una arma.


(pàg. 35)