diumenge, 21 d’agost de 2011

HISTÒRIES...


" -Mira el sol, Arraona! Ja cal que correm, que vindran els homes de la vinya i ens trobaran amb el dinar per fer! Els passava sovint allò d'encantar-se, l'una xerrant i l'altra escoltant, fins que el temps se'ls tirava al damunt. Llavors l'Arraona baixava dels núvols i totes dues corrien cap a casa. La nena donava un cop de mà a l'àvia Maria i es posava a parar taula a fora, al porxo, mentre l'àvia revifava el foc i remenava l'olla, llescava pa i omplia la gerra amb vi [...] Quan els homes arribaven eixugant-se la suor del front amb el braç. amb el faldó de la camisa, s'ho trobaven tot a punt i lloaven l'àvia perquè tot era tan bo, ella i l'Arraona es miraven i reien una mica per sota el nas, perquè se n'havien sortit i no semblava pas que haguessin estat explicant històries mig matí. - Si ets llesta, filla, com l'àvia -li deia després, quan els homes marxaven i elles escuraven els plats i recollien tota aquella estesa-, no cal que t'escarrassis tothora. Només cal organizar-se bé la feina per no haver de bregar de sol a sol i poder gaudir també una mica de la vida. No t'oblidis d'això, Arraona, que la vida és per gaudir-la i la feina per poder-la gaudir. - I en veu baixa, com si fos un secret, afegia: - No te'ls creguis mai els monjos quan diuen que hem vingut a aquest món a parir, filla, que si el Nostre Senyor va fer del no-res el món tan bonic, segur que volia que en gaudíssim. No te'ls escoltis mai quan et vulguin fer passar per l'adreçador ficant-te la por al cos amb les penes de l'infern. Tu només fes-ho veure. I fes sempre el que et digui el cor, però procura que no se n'adonin. " (fragment pàg. 61-62)