dijous, 20 d’octubre de 2011

LLAPIS EN MÀ...


Quan un llibre m'intere
ssa
i m'emociona, voldria que
no s'acabés mai i correria
a felicitar l'autor



2 comentaris:

fanal blau ha dit...

Ben cert, joana. De vegades hi ha libres que ens agradaria que no s'acabessin; com una sensació de pèrdua.

El teu blog ja en si, són felicitacions que els fas.

A mi m'agrada també fer-ho sempre que puc, algún correu he escrit agraïnt la lectura i també m'ha fet molt il·lusió rebre'n resposta.

Bon matí de dijous!

joana ha dit...

Una pèrdua que no ho hauria de ser tant perquè el llibre permaneix a l'abast per una pròxima (re)lectura.
Però sí, en acabar-lo tenim una mica aquesta sensació que, d'altre banda, s'esvaeix poc a poc en començar-ne un de nou i ficar-nos-hi de "quatre potes" amb tots els sentits... i amb sentiment.

Benvinguda de nou. Esper que el teu viatge (no imaginari) hagi estat profitós i divertit.

Bon capvespre!!