diumenge, 2 d’octubre de 2011

ANY RERE ANY...


"Gustau tenia carne
t del partit i no se n'amagava. No se n'havia amagat mai, ni quan li van donar aquell primer càrrec insignificant en uns serveis territorials que li va ensenyar la màgia del poder i el va obligar a canviar d'hàbit. Aleshores va ser quan va sentir per primer cop el pessigolleig morbós que produïa el fet de donar una ordre i que els altres l'obeïssin sense qüestionar-la, una barreja de satisfacció personal i de crueltat en potència que algunes persones eren capaces de convertir en acte. Aleshores, i d'un dia a l'altre, va ser quan va substituir els pantalons de pana, les trenques i els jerseis de llana per les corbates, les camises i les americanes. Al començament es va posar una camisa negra i una corbata vermella per marcar ideologia, però aviat la vestimenta es va anar assemblant més al lloc que volia ocupar en l'organigrama, fins que les camises blanques i les corbates grises van desbancar totes les altres a l'armari.
Després de passar per diversos càrrecs, tres cursos enrere Gustau va ser ascendit a director general. Quan les eleccions van donar la victòria al seu partit, que feia anys que no governava, Gustau va deixar-se veure amb més insistència a les
reunions de la sectorial d'educació i amb la inversió de molts de sopars va aconseguir el nomanament que anhelava. Era la recompensa a la fidelitat que sempre havia demostrat. Ell no havia canviat mai de jaqueta." (fragment pàg. 74-75)


Antònia Carré-Pons