Mira quines coses que, quan llegeixo Saramago, li escolto la veu. Potser sigui perque fa uns anys, vaig tenir el privilegi d'escoltar-lo en una conferència al CCCB, i em va seduir el to, el timbre, el ritme pausat de les paraules, la capacitat d'expressió, i el moviment de les seves mans. El que he llegit d'ell, sempre m'ha agradat.
No fa massa, vaig comprar al quiosc "José Saramago en sus palabras", una edició i selecció de Fernando Gómez Aguilera, editat per Alfaguara (Biblioteca Saramago). Van treure títols d'ell a preu de butxaca però amb una enquadernació molt decent. La majoria ja els tenia, però aquest em va picar l'ullet. Són fragments, cites, paràgrafs d'articles de diferents publicacions, revistes, diaris, setmanaris. En fi, que obrir el llibre a l'atzar, per la pàgina que sigui, sempre és una petita gran descoberta. Desconeixia el blog. La paraula claraboya sempre m'ha semblat poètica. De fet, tinc un petit recull titolat "Claraboyas azules" que vaig escriure en castellà. Bona nit, joana. I gràcies per la descoberta.
A mi també m'encanta Saramago. Vaig llegir aquest mateix del que parles l'any passat. Hi deu haver una entrada quan el vaig acabar. I l'he relleig un parell de vegades. La resta dels que tenc seus, també. Del seu blog n'he estat seguidora sempre. Al principi era ell mateix qui l'escrivia (si t'hi fitxes, casi baix de Otros Cuadernos de Saramago, on posa índice, pots llegir entrades enrere fins el 2008). I no he deixat de mirar-lo ni un sol dia.
I saps? a més de narrativa té un llibre "Poesia completa" (editat també per Alfaguara en una edició bilingüe portuguès-castellà el 2005) meravellós. Te'l recomano vivament. Alguns d'aquests poemes els he posat al meu blog. I més que en posaré perquè és un llibre que tinc sempre a mà.
I quina sort que vas tenir de poder escoltar-lo de viva veu!
2 comentaris:
Mira quines coses que, quan llegeixo Saramago, li escolto la veu. Potser sigui perque fa uns anys, vaig tenir el privilegi d'escoltar-lo en una conferència al CCCB, i em va seduir el to, el timbre, el ritme pausat de les paraules, la capacitat d'expressió, i el moviment de les seves mans.
El que he llegit d'ell, sempre m'ha agradat.
No fa massa, vaig comprar al quiosc "José Saramago en sus palabras", una edició i selecció de Fernando Gómez Aguilera, editat per Alfaguara (Biblioteca Saramago). Van treure títols d'ell a preu de butxaca però amb una enquadernació molt decent. La majoria ja els tenia, però aquest em va picar l'ullet.
Són fragments, cites, paràgrafs d'articles de diferents publicacions, revistes, diaris, setmanaris. En fi, que obrir el llibre a l'atzar, per la pàgina que sigui, sempre és una petita gran descoberta.
Desconeixia el blog.
La paraula claraboya sempre m'ha semblat poètica. De fet, tinc un petit recull titolat "Claraboyas azules" que vaig escriure en castellà.
Bona nit, joana. I gràcies per la descoberta.
A mi també m'encanta Saramago.
Vaig llegir aquest mateix del que parles l'any passat. Hi deu haver una entrada quan el vaig acabar. I l'he relleig un parell de vegades. La resta dels que tenc seus, també.
Del seu blog n'he estat seguidora sempre. Al principi era ell mateix qui l'escrivia (si t'hi fitxes, casi baix de Otros Cuadernos de Saramago, on posa índice, pots llegir entrades enrere fins el 2008). I no he deixat de mirar-lo ni un sol dia.
I saps? a més de narrativa té un llibre "Poesia completa" (editat també per Alfaguara en una edició bilingüe portuguès-castellà el 2005) meravellós. Te'l recomano vivament. Alguns d'aquests poemes els he posat al meu blog. I més que en posaré perquè és un llibre que tinc sempre a mà.
I quina sort que vas tenir de poder escoltar-lo de viva veu!
Bona nit i bona setmana!
Publica un comentari a l'entrada