"Jo estava disposat 
en principi a admetre que un joc tan genial i peculiar havia de produir per força uns adalils no menys particulars, però que difícil, que impossible se'm feia imaginar-me la vida d'un home d'intel·ligència desperta per a qui el món es reduís a l'estreta sendera entre el blanc i el negre, d'un home que no exigís de la vida cap guardó fora del mer amunt i avall i envant i enrere de trenta-dues figuretes, un home que considera una proesa haver descobert una nova obertura movent el cavall en lloc del peó o creu haver-se reservat el seu raconet d'inmortalitat miserable a un cantonet perdut d'un llibre d'escacs! Un home, un home intel·ligent que sense tornar-se boig esmerça un dia rere l'altre, durant deu, vint, trenta, quaranta anys, tota l'energia de la seva ment en la ridícula empresa d'arraconar sobre un tauler de fusta un rei també de fusta! I vet aquí que ara tenia per primer cop ben a prop meu un d'aquests genis peculiars o, si es vol, un tal boig enigmàtic, a només sis cabines de distància en el mateix vaixell, i jo, míser de mi, per a qui la curiositat en qüestions de l'intel·lecte es converteix sempre en una mena de passió, no era capaç d'atansar-m'hi. Vaig començar a ordir les estratagemes més absurdes, com ara afalagar la seva vanitat inventant-me un fals interviu per a una famosa revista, o bé atrapar-lo amb la seva avarícia proposant-li un lucratiu torneig a Escòcia. Però al final vaig recordar-me que la millor tècnica que pot utilitzar un caçador de faisans per atraure una peça és imitar el seu crit de zel; i podia haver-hi res més eficaç per captar-se l'atenció d'un jugador d'escacs que jugar-hi un mateix?" (fragment pàg. 20-21)
en principi a admetre que un joc tan genial i peculiar havia de produir per força uns adalils no menys particulars, però que difícil, que impossible se'm feia imaginar-me la vida d'un home d'intel·ligència desperta per a qui el món es reduís a l'estreta sendera entre el blanc i el negre, d'un home que no exigís de la vida cap guardó fora del mer amunt i avall i envant i enrere de trenta-dues figuretes, un home que considera una proesa haver descobert una nova obertura movent el cavall en lloc del peó o creu haver-se reservat el seu raconet d'inmortalitat miserable a un cantonet perdut d'un llibre d'escacs! Un home, un home intel·ligent que sense tornar-se boig esmerça un dia rere l'altre, durant deu, vint, trenta, quaranta anys, tota l'energia de la seva ment en la ridícula empresa d'arraconar sobre un tauler de fusta un rei també de fusta! I vet aquí que ara tenia per primer cop ben a prop meu un d'aquests genis peculiars o, si es vol, un tal boig enigmàtic, a només sis cabines de distància en el mateix vaixell, i jo, míser de mi, per a qui la curiositat en qüestions de l'intel·lecte es converteix sempre en una mena de passió, no era capaç d'atansar-m'hi. Vaig començar a ordir les estratagemes més absurdes, com ara afalagar la seva vanitat inventant-me un fals interviu per a una famosa revista, o bé atrapar-lo amb la seva avarícia proposant-li un lucratiu torneig a Escòcia. Però al final vaig recordar-me que la millor tècnica que pot utilitzar un caçador de faisans per atraure una peça és imitar el seu crit de zel; i podia haver-hi res més eficaç per captar-se l'atenció d'un jugador d'escacs que jugar-hi un mateix?" (fragment pàg. 20-21)
2 comentaris:
El vaig llegir fa bastants anys, te'l llegeixes d'un glop.
Zweig és un gran coneixedor (ho era) de la psique humana.
Serà coincidència però just ahir vaig comprar-me "Sueños olvidados y otros relatos".
No cal ni que et pregunti si has llegit Vint i quatre hores en la vida d'una dona, oi? Una lectora empedreïda com tu...
Ara ja fosquet...;)
Una bona nit de dissabte!
L'he descobert tard al Zeig, fa tan sols uns mesos.
Vaig llegir per curiositat "Los milagros de la vida" i me va encantar. Ara, aquest.
Gràcies, aprofitaré el teu suggeriment. Dos títols més per cercar i afegir a la "meva llista" de lectures pendents.
I no t'ho pensis, sóc una simple aficionada que llegeix tant com pot. La lectura és un dels meus plaers favorits, que hi farem!
Fosquet a punt d'acabar...
Bona nit!
Publica un comentari a l'entrada